9. Portalondo

Portalondo

De les germandats a les diputacions

Martín Pérez de Alcega era un dels senyors feudals més importants de la baixa edat mitjana a Guipúscoa. El seu llinatge es va establir a Hernani i no dubtava a organitzar matrimonis de conveniència per afavorir el poder de la seva línia successòria. Cobraven delmes i impostos per gairebé tot, obtenien rendes de ferreries, fàbriques, camps… Governaven com a tirans o «jauntxos» i, a canvi, oferien una suposada seguretat i protecció als seus súbdits.

Aquests «parents majors» es van organitzar entorn de dos grans bàndols: els onyacins, afins al regne de Castella, i els gamboïns, alineats amb el regne de Navarra. Tot i que, en més d’una ocasió, els interessos partidistes servien per trencar qualsevol aliança.

Van acumular molt de poder, controlant viles i valls. Fins i tot la figura del rei es va veure amenaçada: van arribar a protegir delinqüents, la qual cosa afavoria els robatoris i els saqueigs en la denominada «frontera de malfactors» —entre els regnes de Navarra i Castella—, per tal de debilitar la figura del rei.

En aquest ambient d’inestabilitat total, i amb una població farta d’abusos, les viles van començar a organitzar-se entorn de germandats, fins que al 1396, i amb el patrocini del regne de Castella, neix la Germandat de Guipúscoa.

Els monarques castellans es van saber apropiar d’una imatge de pare benefactor que defensava la població davant l’actitud despòtica dels «parents majors». En aquest context, i sempre amb l’ajuda reial, la Germandat de Guipúscoa va començar a legislar contra els abusos i les lleis injustes, qüestionant el monopoli del poder feudal. Evidentment, els «parents majors» van intentar reaccionar, i van unir les seves forces contra aquell nou poder, però ja era massa tard.

El 1457 el rei Enric IV, després de posar fi a aquestes conteses, en les anomenades «Guerres de bàndols», mana escapçar les torres, les parts altes, d’aquells palaus o cases pairals dels «parents majors», i així van perdre els seus elements defensius (merlets, garites…). Portalondo etxea o la «Torre dels Gentils» va ser una de les torres escapçades, i Martín Pérez de Alcega —que probablement en va ser l’amo—, un d’aquells senyors que, juntament amb les seves tropes, van ser deportats i obligats a combatre en terres andaluses contra el regne nassarita de Granada. Anys més tard, el 1460, van ser indultats i van tornar a Guipúscoa, però ja res no tornaria a ser el mateix. Les germandats i les institucions municipals I provincials havien creat el germen d’una nova manera d’autolegislació, que establia una noblesa col·lectiva. De manera que les províncies es consideraven terrenys nobles, i els seus habitants, éssers lliures. En els segles posteriors es van consolidar els furs i van néixer institucions d’autogovern provincial, que van donar origen als actuals “territoris històrics”.

Portalondo és, avui, una casa d’habitatges amb un comerç a la planta baixa. Enrere en queda la funció defensiva, que —com el seu nom indica— tenia com a objecte guardar una de les portes a la vila. Els seus robustos murs han aguantat incendis, saquejos i guerres de tot tipus. Com a testimonis del temps en queden les finestres geminades, acabades en arc ogival, i tres troneres, de les quals sorprèn la posició especialment baixa i que ens indica que, en origen, el terra era força més baix que avui dia.