Hernani

Vila medieval

Convent de Sant Agustí

L’església a l’edat mitjana

Plaça Berria

Principis del segle XX

Beroitz Etxea

L’alta societat

Dorretxea

L’Hernani defensiva

Església de San Juan

Una església per al poble

Ajuntament

Guerres Carlines

Andre kalea

La sidra

L’arc

La muralla d’Hernani

Portalondo

De les germandats a les diputacions





Dorretxea

L’Hernani defensiva

Hernani era un punt estratègic en les disputes territorials entre els regnes de Castella i Navarra. El 1180, el rei navarrès Sancho el Savi va fundar la vila de Sant Sebastià, la qual cosa donava sortida al mar al Regne de Navarra. Anys més tard, el 1200 la corona castellana conquereix la denominada «Navarra marítima», Àlaba i Guipúscoa (Biscaia ja s’alineava en l’òrbita castellana a través dels pactes duts a terme pels Senyors de Biscaia). Al llarg del segle XIII, diferents monarques castellans atorguen cartes de poblament a poblacions com Getaria, Hondarribia i a les que facilitaven la sortida al mar de Castella: Segura, Tolosa… i Hernani.

Es creu que a mitjan segle XIII, Alfons X el Savi,rei de Castella, va atorgar carta de poblament a la població d’Hernani, però no n’hi ha constància, ja que el document va desaparèixer en un dels nombrosos avatars bèl·lics i incendis que van arrasar el nostre poble.

La casa torre de Kale Nagusia 13 era un dels poderosos bastions que defensaven l’accés a la vila. Una veritable fortalesa medieval, potent i pesada. Sens dubte, una joia amagada, que està catalogada com a monument historicoartístic, i que és un dels nostres edificis més antics, possiblement del segle XIV. L’habitatge era al primer pis i s’hi accedia per una escala de pedra adossada, que es va enderrocar al segle XIX.

El pas del temps ha anat transformant l’edifici, que deixa de ser una fortalesa per convertir-se en habitatge. En conseqüència, es redistribueixen i s’amplien les plantes i s’obren grans finestres. Tanmateix, aquests forts murs de carreus, la petita entrada d’arc apuntat, la sagetera amb tronera i una altra sèrie de detalls ens parlen d’un passat guerrer.