Hernani

Vila medieval

Convent de Sant Agustí

L’església a l’edat mitjana

Plaça Berria

Principis del segle XX

Beroitz Etxea

L’alta societat

Dorretxea

L’Hernani defensiva

Església de San Juan

Una església per al poble

Ajuntament

Guerres Carlines

Andre kalea

La sidra

L’arc

La muralla d’Hernani

Portalondo

De les germandats a les diputacions





Plaça Berria

Principis del segle XX

Avui és 27 de setembre del 1924, dissabte. La plaça Berria està a vessar. No hi ha parades de baserritarras, però molts comerciants aprofiten l’ocasió per vendre de tot, amb la seva habitual destresa oratòria.

Entre la multitud es pot distingir en «Txirrita», el popular bertsolari que ven versos impresos en paper. Alguns li encarreguen cobles, generalment d’escarni contra persones de conducta reprotxable. En passar per Kale Nagusia és probable que la Joxepa Zubeldiali respongui des del balcó en un espectacular desafiament d’improvisació. No són habituals les dones bertsolaris, però és que la Joxepa no és una dona normal. De jove va haver d’anar a servir a Madrid. Allà es va casar, però quan el seu marit va emmalaltir, va haver de tornar al seu Hernani natal. Mai no va deixar de cantar bertsos.

Joxepa Zubeldia va compondre uns versos contra la revolta popular, que el 1918 es va oposar a l’trasllat de malalts de verola a l’hospital d’Hernani.

Va ser, principalment, l’acció de les dones de la vila la que va detenir aquesta imposició governamental.

La gent ha vingut des de Donostia, Irun, França… I és que avui se celebra la final de la «Segona edició del circuit automobilístic de Lasarte-Oria». Els bòlids més ràpids, les marques més famoses i els millors pilots d’Europa passaran pel centre d’Hernani; l’expectació és enorme.

Circuit automobilístic de Lasarte-Oria

Durant anys, va ser un dels circuits més espectaculars de l’món i un dels favorits dels pilots. Un recorregut d’una mica més de 17 quilòmetres que passava per les localitats de Lasarte, Andoain, Urnieta i Hernani.

A principis del segle XX, Hernani viu una certa bonança econòmica. Els carrers estan empedrats, il·luminats amb llum elèctrica, hi ha oficina de correus i també telèfon públic. Però la gran revolució l’ha portada el tramvia, que des del 1903 comunica Donostia i Hernani. A la localitat s’apropa molta gent de la capital per passejar, gaudir dels seus «sagardotegis» o degustar les delícies de la xocolateria Adarraga. Mentre baixen a l’estació, coincideixen amb «baserritarras» que pugen al tramvia carregats amb el seu millor gènere, i amb les bugaderes que porten la roba neta de la gent acabalada de la capital. Una vegada a bord i després que el tramvia giri a la plaça Berria, faran rumb cap a Donostia.

El tramvia afavoreix el trànsit de persones i apropa les modes de la capital. Precisament, a la plaça Berria es va edificar, el 1907, una casa preciosa, de vidrieres meravelloses i capella, d’estil modernista d’aire romàntic. Obra del famós arquitecte donostiarra Ramón Cortázar.

En aquest ambient de floriment ningú no podia imaginar la misèria i el dolor que pocs anys després portaria la Guerra del 1936, però això és una altra història.