1. Convent de Sant Agustí

Convent
de Sant Agustí

L’església a l’edat mitjana

Mariana i Maria són dues germanes de fortes conviccions religioses, decidides a entregar les seves vides a l’oració. Per això, juntament amb altres dones de famílies influents, van constituir el beateri, que donaria origen al monestir de Sant Agustí, cap al 1545.

El seu pare, Juan Martínez de Ereñozu, possiblement, l’home més influent d’Hernani de l’època, es va convertir en el principal promotor de l’obra que, a la fi, es convertiria en la causa principal de la seva ruïna econòmica. En Juan moriria anys més tard a Sempere, angoixat pels deutes i fugit de la justícia.

La família Ereñozu, gràcies a la puixança de les seves ferreries, va aconseguir un estatus impensable per a una família que no pertanyia a la noblesa. D’alguna manera, construir el monestir de Sant Agustí suposava assegurar-se un lloc al més enllà, però sobretot, era la manera d’aconseguir el respecte de les elits del moment. A partir de llavors, i mitjançant matrimonis concertats, van aconseguir integrar-se als principals llinatges de la noblesa local.

El monestir de Sant Agustí es va aixecar sobre l’antiga parròquia del segle XIII. D’aquella parròquia únicament en queda el pòrtic romànic de transició al gòtic, d’arcs ogivals apuntats.

Les Canónigas Regulares Lateranenses de San Agustín són un orde que busca Déu per mitjà de la meditació i l’aïllament. es normes del monestir de clausura eren molt estrictes, però, tot i així, pertànyer a l’orde era un autèntic privilegi.

No era fàcil accedir a aquesta vida d’austeritat; a més de superar proves d’accés i mostrar reiteradament predisposició i honorabilitat, s’havien d’aportar dot, guarniments i el valor d’un any de manutenció. Després de 5 anys, ja no es podia abandonar l’orde si no era per ingressar en un règim més sever.

El convent era un poder econòmic que generava riquesa gràcies als delmes i a l’explotació de terres, ferreries i altres actius que els particulars aportaven a l’orde.

La història del monestir ha estat sempre dramàticament unida a la seva condició extramurs i a la convulsa història de la vila fronterera d’Hernani. Així, per exemple, en els episodis bèl·lics del 1638, 1719, 1794, 1808… el convent va ser destruït, saquejat i pres com a caserna, i la seva comunitat va haver de fugir en nombroses ocasions.